Altres coses del nostre cap: Pitufina.

Per als lectors habituals d'aquest bloc, qui presentem avui ja és un clàssic. Pitufina és un dels membres fundadors dels Lletraferits que mostra una gran qualitat en tot allò que escriu, no debades compta amb un nombrós "club de fans" entre els alumnes de 2n de Batx. Aquest membre sempre mostra la realitat amb unes imatges acurades i directes, amb una retòrica no massa complicada però efectiva. Eixa és la millor característica de Pitufina: és capaç de mostrar-nos la realitat com és, cara a cara, amb allò que l'envolta, de manera clara i també de fer-nos reflexionar sobre aquelles coses que estan a prop de nosaltres i a les quals no donem massa importància, com fa al text que presentem avui.

Qui és Pitufina? Un dels grans descobriments literaris dels Lletraferits... Pitufina som tots... XD

¿Qué es un libro? 

Muchos responderían que es simplemente un montón de hojas para adquirir conocimiento. Esa definición se queda tan corta, tan lejana a la realidad… No puedo evitar sonreír cada vez que escucho a alguien decir que nunca lee, no saben aún todo lo que encierra ese montón de hojas. 

¿Conocimientos? ¡Que tan equivocado está aquel que piense sólo eso! Un libro encierra misterios, aventuras, mundos, sueños, realidades... Tantas cosas en algo que parece tan pequeño e insignificante… 

Las pequeñas letras tienen capacidad para controlarnos, para hacer que nos evadamos de la realidad durante un rato haciéndonos soñar e imaginar locuras, además de hacer sentir, a todo aquel que se atreve a posar sus ojos en ellas, lo suficientemente valiente para leerlas hasta el final. Te hacen sentir sin problemas, sin preocupaciones… Después de haberte separado de ellas, echas de menos las tonterías de ese personaje que te sacaba una sonrisa sin saber cómo, a ese que sólo te hacia enfadar, las aventuras que vivían aquellos que te acompañaron durante horas, esos que te hacían que se te parase el corazón. 

Lo diría, lo gritaría si hiciese falta: un libro tiene vida, muere durante el tiempo que permanece cerrado y quien lo lee, lo revive, los personajes cobran vida, los diálogos toman sentido, los secretos son descubiertos…

¿Eres valiente? ¡Adelante, atrévete a revivirlo! Atrévete a introducirte en esa emocionante aventura que te espera tras esas páginas, tras ese montón de hojas.

Una mica d'opinió...

Com sabeu, a classe ja hem començat o estem a punt de començar amb la literatura medieval i eixe tema ens va a donar per a molt, per poder entendre d'on venim i ja més endavant, quan acabem el curs, per entendre el per què de moltes coses... Com per exemple del text que vos presente a continuació: és un retall de la primera fitxa d'Enric Valor per promoure l'ús del valencià en el qual s'explica el per què d'aquesta iniciativa. De moment només sabem algunes coses que hem estudiat en cursos anteriors, no hem entrat encara en matèria sobre l'ús de la nostra llengua i situacions, com a mínim, complicades que se'n relacionen....

Per això aquesta activitat ara, es tracta de que llegiu el text i realitzeu una redacció en la qual valoreu allò que va escriure Enric Valor l'any 1962... Utilitzeu els vostres coneixements actuals, a partir de l'opinió que us genera ARA aquest text... Ja en tornarem a parlar cap al mes de maig...

 

La redacció cal lliurar-la en fulls blancs, a mà, el dilluns 26 d'octubre.

P.S: No és una mica xocant que un text que promou l'ús del valencià estiga escrit en castellà? Afegiu aquesta reflexió al vostre text. 

Iniciatives: AVL

Fa temps que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va obrir un compte a Facebook en el qual mostren la seua activitat, les visites que reben a Sant Miquel dels Reis, conferències, exposicions... Una mostra de que l'Acadèmia està treballant i fent promoció del valencià.

També posen en valor diferents autors de la nostra literatura i d'altres camps d'estudi. Fa uns anys es va celebrar l'any Estellés, Carles Salvador va ser l'escriptor de l'any 2015 i ara han començat a promoure la figura d'Enric Valor ja que ha estat recentment publicat un llibre sobre l'autor: L'obra periodística d'Enric Valor (1933-2000) de Josep Daniel Climent, a la col·lecció Recerca de l'AVL.

A la pàgina de Facebook de l'Acadèmia podem trobar unes fitxes que va fer Enric Valor entre els anys 1962 i 1974 per promoure l'ús correcte del valencià.

Ens ha semblat una iniciativa ben interessant i ja que al post ens conviden a col·leccionar-les, hem decidit també compartir-ne algunes amb els nostres alumnes.

Ah! I si teniu Facebook, animeu-vos a seguir a l'AVL, de tant en tant fan concursos i us servirà per saber què es mou i quins temes estan d'actualitat pel que fa València i el valencià.

Altres coses del nostre cap: Sr. Black

Avui presentem un altre membre de lletraferits: Sr. Black. Va entrar a formar part del nostre club una mica tard, segur que s'ho va repensar moltes vegades, però finalment va donar el pas i estem molt contents de tindre'l entre nosaltres.

La producció de Sr. Black es centra en la narrativa de terror, juga amb la ment del lector tractant de cercar aquells punts en el qual arriba al límit de les seues pròpies pors. Això fa que la profunditat dels seus textos vaja una mica més enllà i que quan li demanes que parle sobre altres temes, elimine una mica eixe punt "black" i tot prenga uns tocs més seriosos. 

Just això va passar quan vam pensar presentar-nos a un concurs de narrativa breu sobre Santa Teresa al qual, finalment no hi vam poder participar. Però ens ha deixat aquesta peça de Sr. Black que, donat que estem a les portes de la festa, resulta molt adient. Parlem de relectures, revisions, actualitzacions d'un moment molt intens de La Santa. Feliç dia a tots!

Es simplemente, como fundirse, como evaporarse en la respiración de Dios.

Todo sucedió en un momento, que a mí me pareció una eternidad, o quizás no. En ese momento sentí una punzada en el corazón “su gran lanza dorada, henchida de fuego, llegó hasta mis entrañas”. 

Fue algo muy fuerte, pero no doloroso, casi diría que fue relajante, de una dulzura indescriptible. Instantáneamente sentí que me invadía una tremenda paz y un calor interno que se extendía desde el centro del pecho hasta cada extremo de todas las extremidades al ritmo de los latidos, como el escalofrio más cálido que pueda sentirse. La ola de calor interno era comparable a la sensación de flotar en agua caliente y en calma. 

Perdí toda percepción del tiempo y del espacio, de mi cuerpo. Se me aceleró la respiración y sentí que caía hacia la "nada", cesó la caída y noté como mi cuerpo se desvanecía como si de humo se tratara hasta que solo quedaron mis pensamientos. Era como ser la nada y a la vez formar parte de todo. 

Cuando recobré la conciencia no sabía qué hora era, ni donde estaba, ni siquiera si había sido un sueño, solo tenia en mi mente la sensación más liberadora que se puede sentir, la razón absoluta y la comprensión de algo ajeno y maravilloso, algo que aún así, escapa a mi entendimiento.

Fue simplemente, como fundirse, como evaporarse en la respiración de Dios.

Altres coses del nostre cap: Pablo H. Raga

Es nota que anem fent feina, que el curs ja roda i que la creativitat es posa en marxa una altra vegada. Aquesta vegada canviem de terç, anem a per una mica de poesia de la mà de Pablo H. Raga, un altre dels membres fundadors dels Lletraferits i el nostre poeta preferit en castellà. És alumne de 2n de Batxillerat de la branca de ciències de la salut, però com veureu, això no és cap impediment ni cap entrebanc per fer poesia. La producció de Pablo va restar en silenci fins que "els Lletra" la vam fer eixir i des d'eixe moment, de tant en tant podem gaudir de regals com aquest. La poesia de Pablo té molts matisos, passa des de l'afecte més tendre a l'expressió de sentiments d'oblit i d'enyorança, tot amb una cura i una tria ben pensada de les paraules. Pel que fa la forma, trobem poemes canònics, d'aquells de comptar les síl·labes i fer que rime (assonant o consonant, això ja depén del moment) fins els poemes lliures en els quals el contingut és el més important. Jo sempre dic que els poemes de Pablo cal llegir-los tres vegades per trobar la gran quantitat de missatges i imatges que transmet, però segur que, en fer la tercera, ve de gust una quarta... Actualment estem esperant la resolució del darrer concurs al qual ha presentat un poemari ben interessant... Ja us informarem, si cal, de com ha anat la cosa. Sort, Pablo!

Un latido más

He avanzado entre tinieblas

fundiéndome con ellas

anhelando oír algo que me salvase

anhelando oír un latido más.

He vivido a ciegas

guiándome por tus pasos

deseando sentir la presión contra tu pecho

deseando sentir un latido más.

He soñado innumerables veces

con un futuro en el que te alcance

intentando robarte la tristeza

intentando robarte un latido más.

He besado a demasiadas princesas

y siempre me ha salido rana.

Sólo tú me das esa felicidad

Sólo tú me das otro latido más.

Y te he amado todos mis días

dándote todo de mi para que seas feliz.

Así que sólo te pido

que antes de cerrar los ojos me permitas atesorar

                solamente otro latido más.